Intensität...

Intensitat…

Potser aquesta és la paraula que resumeix aquest últim mes de lluita a Berlin… Intensitat en molts sentits… en la vista, el tacte, l’oïda,… Molts sentits i sensacions intenses les que es viuen per aquí dalt… I no queda temps, claro, per actualitzar les informacions d’aquesta receptacle de vòmits para-filosòfics!!!

Entre la universitat, les propostes de projectes bojos que no acaben de ser definits, les festes a les cases dels col·legues, les visites esperades i inesperades, les voltes sense rumb aparent per la ciutat en la que ara habito… tot això junt fa que el temps passi extraordinàriament ràpid… i precisament és el que és aquest temps: extra-ordinari… Encara que, ho he de dir, em sento cada cop més berlinès, cada cop més integrat (o serà desintegrat???) en aquesta ciutat, en aquesta “cultura”, en aquest idioma… “es kommt mit der Zeit” em deien els alemanys… “ve amb el temps”… i és cert… tot arriba amb el temps… però també se’n va… la mateixa tragèdia de sempre!!!

El cap d’any s’aproxima… tinc por… cap d’any a Berlin!!!! Pot ser “mortal” (entre cometes, espero…) Veurem el que es cou per aquesta capital que mai dorm, però en la que potser jo dormo massa… i perdo el temps de llum solar… ens convertim en vampirs… immortals!!!!

I així ja han passat tres mesos… el puto temps que tot ho contè i tot ho defineix s’empenya en escapar-se’m de les mans!!! La qüestió serà, com ja deien els grecs i alguna col·lega meua, el carpe diem, amplificar els efectes de cada interval de temps en el que cremem la nostra vida… amb les persones amb les que tenim la sort de cremar aquest temps sempre passatger… aprofitar al màxim, aquesta és la única solució… i per això parlo d’intensitat!!!

Com ja veieu en la foto he conseguit (per fi!!) uns bons altaveus i un amplificador per escoltar la música com ha de ser escoltada i sentida!!! A tota hòstia!!! Ara començo a viure (la música!!!)…

Bé, espero que tot segueixi bé per aquelles terres que, com sempre dic, no estan pas tan lluny com diuen els mapes (una invenció racional més… igual que els rellotges… per racionalitzar allò irracionalitzable, allò vital… la vida, nosaltres mateixos…). També espero seguir rebent notícies vostres, dels que fa temps que us conec (quant de temps deu fer??… és igual, el temps no és rellevant!!) i dels que ens hem trobat ara fa poc…

Des d’aquí, i des d’ara mateix…

Ivan.