Intensität...
Intensitat…
Potser aquesta és la paraula que resumeix aquest últim mes de lluita a Berlin… Intensitat en molts sentits… en la vista, el tacte, l’oïda,… Molts sentits i sensacions intenses les que es viuen per aquí dalt… I no queda temps, claro, per actualitzar les informacions d’aquesta receptacle de vòmits para-filosòfics!!!
Entre la universitat, les propostes de projectes bojos que no acaben de ser definits, les festes a les cases dels col·legues, les visites esperades i inesperades, les voltes sense rumb aparent per la ciutat en la que ara habito… tot això junt fa que el temps passi extraordinàriament ràpid… i precisament és el que és aquest temps: extra-ordinari… Encara que, ho he de dir, em sento cada cop més berlinès, cada cop més integrat (o serà desintegrat???) en aquesta ciutat, en aquesta “cultura”, en aquest idioma… “es kommt mit der Zeit” em deien els alemanys… “ve amb el temps”… i és cert… tot arriba amb el temps… però també se’n va… la mateixa tragèdia de sempre!!!
El cap d’any s’aproxima… tinc por… cap d’any a Berlin!!!! Pot ser “mortal” (entre cometes, espero…) Veurem el que es cou per aquesta capital que mai dorm, però en la que potser jo dormo massa… i perdo el temps de llum solar… ens convertim en vampirs… immortals!!!!
I així ja han passat tres mesos… el puto temps que tot ho contè i tot ho defineix s’empenya en escapar-se’m de les mans!!! La qüestió serà, com ja deien els grecs i alguna col·lega meua, el carpe diem, amplificar els efectes de cada interval de temps en el que cremem la nostra vida… amb les persones amb les que tenim la sort de cremar aquest temps sempre passatger… aprofitar al màxim, aquesta és la única solució… i per això parlo d’intensitat!!!
Com ja veieu en la foto he conseguit (per fi!!) uns bons altaveus i un amplificador per escoltar la música com ha de ser escoltada i sentida!!! A tota hòstia!!! Ara començo a viure (la música!!!)…
Bé, espero que tot segueixi bé per aquelles terres que, com sempre dic, no estan pas tan lluny com diuen els mapes (una invenció racional més… igual que els rellotges… per racionalitzar allò irracionalitzable, allò vital… la vida, nosaltres mateixos…). També espero seguir rebent notícies vostres, dels que fa temps que us conec (quant de temps deu fer??… és igual, el temps no és rellevant!!) i dels que ens hem trobat ara fa poc…
Des d’aquí, i des d’ara mateix…
Ivan.
Potser aquesta és la paraula que resumeix aquest últim mes de lluita a Berlin… Intensitat en molts sentits… en la vista, el tacte, l’oïda,… Molts sentits i sensacions intenses les que es viuen per aquí dalt… I no queda temps, claro, per actualitzar les informacions d’aquesta receptacle de vòmits para-filosòfics!!!
Entre la universitat, les propostes de projectes bojos que no acaben de ser definits, les festes a les cases dels col·legues, les visites esperades i inesperades, les voltes sense rumb aparent per la ciutat en la que ara habito… tot això junt fa que el temps passi extraordinàriament ràpid… i precisament és el que és aquest temps: extra-ordinari… Encara que, ho he de dir, em sento cada cop més berlinès, cada cop més integrat (o serà desintegrat???) en aquesta ciutat, en aquesta “cultura”, en aquest idioma… “es kommt mit der Zeit” em deien els alemanys… “ve amb el temps”… i és cert… tot arriba amb el temps… però també se’n va… la mateixa tragèdia de sempre!!!
El cap d’any s’aproxima… tinc por… cap d’any a Berlin!!!! Pot ser “mortal” (entre cometes, espero…) Veurem el que es cou per aquesta capital que mai dorm, però en la que potser jo dormo massa… i perdo el temps de llum solar… ens convertim en vampirs… immortals!!!!
I així ja han passat tres mesos… el puto temps que tot ho contè i tot ho defineix s’empenya en escapar-se’m de les mans!!! La qüestió serà, com ja deien els grecs i alguna col·lega meua, el carpe diem, amplificar els efectes de cada interval de temps en el que cremem la nostra vida… amb les persones amb les que tenim la sort de cremar aquest temps sempre passatger… aprofitar al màxim, aquesta és la única solució… i per això parlo d’intensitat!!!
Com ja veieu en la foto he conseguit (per fi!!) uns bons altaveus i un amplificador per escoltar la música com ha de ser escoltada i sentida!!! A tota hòstia!!! Ara començo a viure (la música!!!)…
Bé, espero que tot segueixi bé per aquelles terres que, com sempre dic, no estan pas tan lluny com diuen els mapes (una invenció racional més… igual que els rellotges… per racionalitzar allò irracionalitzable, allò vital… la vida, nosaltres mateixos…). També espero seguir rebent notícies vostres, dels que fa temps que us conec (quant de temps deu fer??… és igual, el temps no és rellevant!!) i dels que ens hem trobat ara fa poc…
Des d’aquí, i des d’ara mateix…
Ivan.
posted by Ivan at 9:53 AM
6 Comments:
Ei tio, buen rollito!!!
Ja m'han explicat aventurilles, festes, pisos, bars, birres, dies curts i nits llargues... Espero estar al maig per aquí, fent birres pels parcs mentre conegui Berlín. Ala, felices fiestas y toda esa mierda.
PD.- Mola l'ampli aquest de mercadillo berlinés, sembla d'abans de la guerra.
Ei colega!!!!
Pues si, hem sobreviscut a dies durs i nits intenses... ho aguantem tot!!! I si pel maig te vols deixar caure per aqui dalt, ja ho saps... a fotre birrilles pels parques amb los vagabundos i els bolingues de turno...
Saludos a la banda de Txirona Kaos!!!
soc la sara.
si,ya estoy a barna y me he pasado a leerte.
es indudable que no hay tiempo suficiente para descubrir todo lo que tiene Berlín.
estoy feta pols del viatje.pero be.me ha gustado la visita, conocerte y conocer el mundo berlines.
mundos...otros mundos.
un abrazo
Que passa bestiota!!!!
Quant temps sense veure’t! Gràcies als teus correus massius i aquest blog “sé” el que et dediques a fer... Veig que ja fots de les teues per Berlín!
Si vols i puc igual et foto una visita i de pas a veure si conec una mica aquesta ciutat i la seua gent.
Sociiiiiii!!!! Cuidat!
Salut!
Hola Sara,
M,alegra doncs que hagis passat un bon temps per aqui dalt, per aquestes terres aparentment fredes i aquesta gent que amaga la seva bojeria darrera una aparent calma i tranquilitat... aixi es Berlin i els berlinesos (com jo).
Sempre hi ha noves coses per fer, per descobrir i per sentir en aquesta ciutat, en aquest mon...
Torna a vindre quan vulguis, que aqui tens una casa i un colega.
Un peto,
Ivan.
Ei soci!!!!
Veig que per fi et dignes a escriure!!!! Bueno, es conya, hi ha moltes coses millors a fer que estar contestant els vomits para-filosofics d,un blog d,un tio que esta perdut per Berlin i intentant trobar-se... Provare de preguntar a la gent, a veure si sap on soc i on vaig... Seria un bon experiment... penso que ho provare avui mateix...
Lo de vindre, pues ja saps que aqui dalt hi ha un lloc per tots... la meva habitacio es ja un espai de trobada... i aixo m,agrada... Hotel Berlin.
Espero que tot segueixi be per la muntanya de Bellmunt i tambe per la plana que des de l,Espia de l,Urgell es governa...
Cuidate y haz deporte!!!!
Kommentar veröffentlichen
<< Home